ESPAIS DE DEBAT

TRANSICIÓ ENERGÈTICA DE PONENT

Aquest espai es va constituir l’any 2017 i té l’objectiu de generar un debat conscient i participatiu sobre temes energètics a les Terres de Ponent.

En aquest espai de trobada, s’hi generen discussions al voltant de l’emergència climàtica amb experts i/o representants del sector per tal de conèixer iniciatives o projectes i propiciar la col·laboració i cooperació público-privada.

Formen part d’aquesta taula tècnics de l’Associació Leader de Ponent, els quatre Consells Comarcals (Urgell, Pla d’Urgell, Garrigues i Segrià), així com personal tècnic públic i privat d’entitats del territori.

Per altra banda, l’Associació Leader de Ponent ofereix informació en l’àmbit energètic, organitza tallers i jornades per al públic general sobre la transició energètica i elabora informes tècnics de temàtica energètica i d’aplicació de mesures de mitigació i adaptació als efectes del canvi climàtic. També es treballa per la signatura de convenis de col·laboració amb els diferents ens supramunicipals per implementar la gestió energètica als municipis i assessorar-los en els àmbits de les energies renovables i l’estalvi i eficiència energètica.

ESPAIS NATURALS DE PONENT

Espais Naturals de Ponent és un projecte territorial que es va posar en marxa la tardor del 2016 per conscienciar sobre el valor dels espais naturals protegits inclosos en la Xarxa Natura 2000 i potenciar el desenvolupament social, cultural i econòmic de les comarques de Ponent.

Des dels seus inicis, el projecte ha comptat amb més d’una setantena d’agents públics i privats amb els quals es mantenen reunions mensuals per desenvolupar accions i assolir objectius. També parlem d’Espais Naturals de Ponent com un projecte estratègic pel territori, ja que en valoritza els seus actius naturals i posiciona Ponent com un punt de referència per a la pràctica d’ecoturisme. La dinamització d’aquests espais naturals contribueix en la diversificació de l’activitat social i econòmica amb la creació de més llocs de treball, la generació de noves empreses i de serveis especialitzats –restauració, allotjament, serveis de guia, ornitologia, etc.- i el consum de productes locals.

La taula de treball també esdevé un punt de trobada dels diferents agents que en formen part per explicar-los-hi el desenvolupament i funcionament del projecte així com també generar un debat que contribueixi en la millora d’aquests espais naturals. En aquestes trobades s’hi reuneixen persones d’arreu de la Plana de Lleida, comprenent les 6 comarques de Ponent (Urgell, Pla d’Urgell, Garrigues, Segrià, Noguera i Segarra), que són on es desenvolupen les diferents activitats del projecte.

GESTIÓ FORESTAL

La Taula de Gestió Forestal neix de l’interès d’alguns ajuntaments de la Plana de Lleida en conèixer, aprendre i millorar l’ús i l’estat de les àrees boscoses del nostre territori.  

Caracteritzat per ser una zona principalment agrícola i de carrascar degut a la gran transformació que hi ha hagut del territori, també inclou àrees boscoses tant públiques com privades que cal gestionar. 

Una de les principals preocupacions és l’elevat risc d’incendi que comporta una mala gestió del bosc però també hi ha interès en fer-ne un ús responsable i aprofitar els innombrables serveis que ens aporten els diferents ecosistemes com la fusta, el turisme, els fruits, àrea per fer esport, hàbitat per moltes espècies i la millora de la biodiversitat…

El paper de l’Associació Leader Ponent en aquest projecte és la coordinació de la taula així com la recerca d’experiències, experts, associacions i entitats que ens puguin ajudar a complir els principals objectius extrets de les necessitats exposades pels diferents ajuntaments assistents en la primera taula de Gestió Forestal:

– Fer un estudi de la situació actual dels boscos de la Plana de Lleida 

– Crear una estratègia de gestió

– Vetllar per la valorització d’aquests espais 

– Coordinar actius per una millor prevenció d’incendis 

– Buscar eines per aprofitar les àrees afectades per l’abandonament agrícola (zones que es transformen en bosc)

CONSTRUCCIONS EN TERRA

Al maig de 2019 es constitueix la Taula de Treball de construccions en terra amb un seguit d’agents del territori amb l’objectiu general d’esdevenir un grup de referència de la zona que tindrà com a funció fer un seguiment actiu i participatiu centrat en una primera lína sobre el patrimoni en tàpia. També es marquen uns objectius específics: sensibilitzar a la població sobre els valors del patrimoni en tàpia, sensibilitzar al sector públic sobre el valor de mantenir aquest patrimoni, ser la representació i la veu del territori en qüestions relacionades amb aquest tema, definir estratègies i projectes i conèixer i interaccionar amb iniciatives d’altres territoris.

Entre els diferents agents que en formen part hi ha diversos arquitectes i antics tapiadors de la comarca del Pla d’Urgell, l’Associació Leader de Ponent, l’empresa Fet de Terra, l’Associació ArpArq,  el Centre d’Estudis Comarcals del  Segrià, els Amics de l’Arquitectura Popular, el Grup de Recerques de les Terres de Ponent, el Centre de Recerques del Pla d’Urgell ‘Mascançà’, el Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, la Direcció General de Cultura Popular i els Consells comarcals de l’Urgell, les Garrigues, el Pla d’Urgell i el Segrià.

L’arquitectura tradicional, talment com passa amb qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat dels grups humans. Té un component evocador que ens parla de la vida quotidiana dels nostres avantpassats, i és alhora un receptacle de valors que projectem cap al futur. Les construccions amb terra en són un exemple clar. Amb aquest material senzill i a l’abast de tothom es van aixecar habitatges i tota mena d’infraestructures que van permetre el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu.

A les comarques de Lleida, com en altres territoris del país i en general de la Mediterrània, hi són freqüents les construccions de tàpia. Tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut per la població en general i també per bona part dels professionals de la construcció actuals.

Ara, aquestes construccions i les tècniques que les fan possibles són un símbol d’identitat d’aquestes contrades i una oportunitat per a l’esdevenidor, tant pel que tenen d’actiu patrimonial com pel seu caràcter sostenible, paradigma sobre el que se sustenta el futur del planeta.